Fa ja algun temps vaig llegir un llibre, que s´anomena "L´art d´amargar-se la vida", de Paul Watzlawick, m´obligaren a llegir-lo en l´institut, en clase de psicologia, i ja se sap que en aquell temps era una tortura tindre que llegir qualsevol cosa, però la qüestió és que recorde un capítol en concret que contava una història que me va fer gràcia.
Tractaba d´un senyor que decidia colgar un cuadre a sa casa i no tenia martell, així que se li ocurreix demanar-li´l al seu veí. De camí a casa del seu veí li ve al cap que el dia anterior al creuar-se amb ell no el va saludar, això li fa pensar que tal volta estiga enfadat amb ell per algo, però per què? si ell no li ha fet res! aleshores pensa que el seu veí es un antipàtic que segur que no li deixa el martell, és més, segur que està tramant algo en contra d´ell i segur que aprofita l´ocasió per fer-li algo....
Pensant això arriba a casa del seu veí i toca a la porta, quan aquest li obri, el nostre protagonista li diu: "Pots clavar-te el martell per on te capiga!!!! No vull res de tú...!!!!!"
( Be, cal dir que es una versió prou lliure de aquella història , però en esència és el que contava)
Per què conte aquesta història? perque crec que de vegades ens passa un poc com al nostre amic de la historieta, i anem a l´encontre de la gent amb aquesta actitud( tal volta un poc menys...), i realment està tot al nostre cap.
Dins de poc hi ha convocada una assemblea general on la falla decidirà el pressupost i les quotes, i deuriem anar tots dispossats a trobar allí amics, colegues o almenys companys de falla, i no anar preparats per a un combat a mort entre bandes rivals, a vore qui guanya i qui sen va d´allí en el rabo entre les cames....El que se decideix és el futur de la nostra falla, i no xicotets interessos personals, que porten a rifi-rafes personals, per tant deixem de banda l´actitud mostrada PER TOTS fins ara i afrontem l´assemblea amb altra cara.
3 comentarios:
Molt be Ricol, pense que la teua comparaça es correcta, encara que no te'n recordares del que deia el llibre que et vares llegir en aquells anys tan meravellosos, be seguint en el tema, no deguem de jutjar a la gent sense realment saber el que pensa( a mi m'havien dit que..., jo pensava que...) despres venen els malantessos, els piques, el tu dius aixo i jo dic lo altre. Be en difinitiva, que la falla es per a disfrutar, que la fem entre tots i que no se trata de sempre anar a vore que esta fent el altre per a vore si li puc dir algo o tirar algo en cara, en ves d'aixo anem a ajudar que de segur traurem mes profit, estarem mes units, ens riurem mes, treballarem tots juts i ens sentirem orgullosos. Esta falla te un gran potencial, pero hi ha que donar-li corda, no recurtala. Treballem tots junts, que la gent que ho esta fent, ho fa per el be de la falla i per tindre a tots contents.
Be ricol be, bona comparació. La gent a la minima bota, i estan esperant q digues algo pa portarte la contraria. Eixa actitut no ajuda en res a la falla.
Ie Ricol, ho estàs diguent per mi? dism-me-ho a la cara si eres tan valent? Per mí et pots clavar el martell per el ***(PÍÍÍ)*** .....
Ah! que no, que no era per mí...
Que era només una comparança...
Je,je. Bé, entonces tinc que dir que està molt bé el que has dit i pense que tens tota la raó. Molta gent deuria de canviar de actitud per tal de començar a treballar junts per esta falla.
Per cert, lo del martell ho retire. Per mí no és precís que te'l fiques per el **(PÍÍÍ)** si tú no vols,... lo que te vullgues.
Publicar un comentario